Com reaccionar davant dels Mossos

Un motorista dels Mossos d’esquadra atura un cotxe que circula a gran velocitat i li diu: Bon dia, s'ha adonat de que vostè estava anant a 180?

Conductor: Ho sento però és que estic molt begut i no em fixo en els senyals.

Mosso: Em permet el seu carnet de conduir?

Conductor: No podrà ser, me’l van retirar per atropellar dues àvies.

Mosso: i els papers del cotxe?

Conductor: És que no és meu, l’acabo de robar.

Mosso: Miri a la guantera potser hi siguin.

Conductor: Impossible, els hauria vist quan hi vaig posar la pistola.

Mosso: Quina pistola?

Conductor: Home, la pistola amb la que vaig matar a la nena que porto al maleter...

El mosso d’esquadra, espantat, retrocedeix cap a la seva moto i, per la
ràdio, demana reforços.

Immediatament es presenten diversos cotxes dels mossos d’esquadra i envolten a l'infractor.

El comandant s’acosta al conductor:

Comandant: Bon dia, em permet el seu carnet de conduir?

Conductor: Esclar, aquí el té vostè.

Comandant: els papers del vehicle?

Conductor: Si, aquí el té.

Comandant: Ara amb molt de compte... Pot obrir la guantera?

Conductor: Esclar (obre i la guantera és buida)

Comandant: Ara obri’m el maleter (el conductor l’obre i, el maleter és buit).

Comandant: Perdoni però no entenc res: hem vingut urgentment perquè ens havien dit vostè estava begut, que conduïa sense carnet, que el vehicle era robat i sense papers, que portava una pistola a la guantera, un cadàver al maleter...

Conductor: (interrompent-lo) No em digui res més! Segur que també li han dit que conduïa amb excés de velocitat, oi?

Diferències entre els catalans i els espanyols

-Ells diuen «perro viejo» i «mosquita muerta» allà on nosaltres diem «gat vell» i «gata maula».

-La sort màxima de la rifa és un masculí «el gordo», allà, i un femení, «la grossa», aquí.

-De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui «Virgen» i nosaltres que sigui «Mare (de Déu, o no)».

-Ells paguen «impuestos», que ve d'«imponer», i nosaltres «contribucions» que ve de «contribuïr».

-Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns «sinvergüenzas», mentre que els corresponents
catalans són, només, uns «poca-vergonyes».

-Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen «madera» quan nosaltres toquem «ferro».

-Allà celebren cada any «las Navidades» mentre que aquí amb un sol «Nadal» anual ja en tenim prou.

-Com en tenim prou també amb un «bon dia» i una «bona nit» cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples «buenos días» i «buenas noches» diaris.

-A Espanya es veu que ho donen tot «dar besos, abrazos, pena, paseos...» mentre que als Països Catalans, com tothom sap, donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets «fer petons, abraçades, pena, un tomb...».

-Allà diuen «¡oiga!» quan aquí filem mes prim amb un «escolti!». Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen «morenos» i nosaltres «rossos», colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

-Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment «almeja» i ací «figa», mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

-Mentre ells «hablan» aquí «enraonem», és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

-Allà per ensenyar alguna cosa a algú «adiestran» i aquí «ensinistrem».

-Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la «destra» (dreta) i els altres sobre la «sinistra»(esquerra)...

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduïr només, sinó d'entendre.

Per això, tots els qui han canviat de llengua, a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

Els 10 manaments del gandul

1. Es neix cansat i es viu per descansar...

2. Estima al teu llit com a tu mateix...

3. Si veus a algú descansar, ajuda’l..

4. Descansa de dia, perquè puguis dormir de nit...

5. El treball és sagrat, no el toquis...

6. Allò que puguis fer demà, no ho facis avui...

7. Treballa el mínim possible, el que hagis de fer tu, que ho faci un altre...

8. Calma, mai ningú ha mort per descansar...

9. Quan sentis el desig de treballar, calma’t, asseu-te, relaxa’t i espera que et passi...

10. Si el treball és salut, que treballin els malalts...







"El que és capaç de somriure quan les coses van malament, és perque ja ha pensat a qui n'hi donarà la culpa" Llei de Murphy